Imputacions discutibles

El referèndum sobre la independència de Catalunya, celebrat l’1 d’octubre de 2017, així com d’altres fets posteriors, com la vaga general del 8 de novembre de 2017, o altres episodis on s’han demanat imputacions molt discutibles, han posat en el punt de mira algunes interpretacions que s’han realitzat del Codi Penal.
A més a més, el fet de com s’han dut a terme determinades diligències policials i judicials també ha fet que es dubti de l’articulat de la Llei d’enjudiciament Criminal, llei que regula les actuacions relatives al procediment penal com per exemple la competència de jutges i tribunals, recusacions, notificacions, citacions, terminis, recursos, instrucció de les causes, policia judicial, etc.
Arran de la vaga general del dia 8 de novembre, la Policia Nacional va realitzar un atestat on identificaven a tota una sèrie de gent com a causants d’un presumpte delicte de desordres públics i de seguretat viària, el qual va servir per obrir diligències judicials i citar com a investigats a més de quaranta-dues persones. La base de la citació era un atestat mancat de rigor i sense cap indici probatori contra ningú, que tan sols tenia catorze folis i dues fotografies i on l’única obsessió dels qui el van redactar va ser identificar uns vehicles i buscar l’afinitat política, cultural o sindical del propietari d’aquests vehicles per acabar-los titllant de persones amb. L’obsessió per les afinitats polítiques, sindicals i culturals no és una exclusiva de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil, sinó que la Fiscalia en el judici del Procés també s’ha preocupat prou de preguntar-ho, amb l’anuència del Tribunal. Potser ens trobem davant el preludi d’alguna il·legalització, anem-nos preparant.
Tot atestat s’ha de realitzar en termes d’equidistància i basat amb uns indicis probatoris que puguin fer pensar que realment s’ha produït el fet delictiu. En el cas que ens ocupa, res de tot això s’ha produït, ja que no es relata cap episodi que pugui tenir encaix dins del Codi penal. En conseqüència, un cop rebut l’atestat per part del jutjat, aquest, s’hauria d’haver arxivat de manera immediata, i així estalviar-nos el neguit injustificat d’unes declaracions i el col·lapse judicial que aquestes van comportar.
De manera paral·lela també s’obrien diligències i se citava en qualitat d’investigada a una persona, per un presumpte delicte d’odi, a l’haver penjat una pancarta al balcó del seu domicili on es podia llegir, i posteriorment haver-ho publicat al seu compte de Twitter. L’inspector que redacta l’atestat fa servir expressions com, tot afirmant que aquestes conductes podrien o bé que resulten <idònies per alterar la pau pública>; Després d’haver estat a Tarragona el dia 1 d’octubre de 2017, és curiós que l’autor d’aquest atestat faci servir aquestes expressions, tot un exercici de sarcasme que de ben segur que va ser degudament premiat el dia que la Policia Nacional va celebrar la seva festa corporativa al saló d’actes de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona. Per cert, potser s’hauria de recordar algú que en matèria de drets humans l’equidistància no existeix la balança s’ha de decantar del costat reprimit, mai de l’opressor.
Pel que fa al delicte d’odi, no hem d’oblidar la Recomanació de Política General número 15 sobre el combat del discurs de l’odi adoptada per l’ECRI (Consell d’Europa), el 8 de desembre de 2015 la qual ja adverteix que determinats articles penals, no s’han de fer servir per silenciar les minories ni reprimir la crítica a les polítiques oficials, l’oposició política o les creences religioses. El seu ús per a aquests casos és inacceptable.
Aquests tipus d’atestats i d’altres actuacions policials van ser una continuació del famós i trist . En aquest sentit, dones, la conclusió a la qual arribem és que la seva finalitat no era altre que la d’atemorir a la gent, minar la llibertat d’expressió i sobretot, criminalitzar una ideologia plenament democràtica i que està emparada pel mateix dret internacional.