D’àrbitre a jugador

Aquestes darreres setmanes a la sala segona del Tribunal Suprem s’ha pogut veure una actitud totalment inapropiada i inacceptable del tribunal, especialment del seu president, cap a algun dels lletrats de les defenses i també cap a testimonis. Cal recordar que la Constitució espanyola, en el seu article 24.2, preveu el dret a un judici amb totes les garanties, dret en què de forma ja consolidada de la doctrina constitucional ha inclòs el dret a un jutge imparcial. El 20 de desembre de 2016 el ple del Consell General del Poder Judicial (òrgan de govern del Poder Judicial espanyol) va acordar per unanimitat assumir el que es va anomenar . Aquest text va ser elaborat per diferents associacions judicials i també hi van participar jutges i jutgesses no adscrits a cap associació, i aquest es va crear amb la finalitat de recollir el conjunt de valors i regles de conducta que haurien de ser compartits per tota la judicatura espanyola i que, segons comunicació feta pel propi Poder Judicial. La redacció d’aquest document es va inspirar en altres textos com Els principis de Bangalore sobre la conducta judicial, aprovats en la mare de l’ONU l’any 2001, el dictamen del Consell Consultiu dels jutges europeus del Consell d’Europa sobre l’ètica i la responsabilitat dels jutges, el Codi Model Iberoamericà d’ètica judicial i la Declaració de Londres sobre la deontologia dels jutges.
Aquest document, que recull els principis d’ètica judicial, estableix que tota l’activitat judicial s’ha de regir pels principis d’independència, imparcialitat i integritat. Expressament estableix que la independència judicial és un dret de tot ciutadà/na, i per tant els jutges i jutgesses han de situar-se en una posició que, deixant al marge les seves pròpies conviccions ideològiques i els seus sentiments personals, excloguin de les seves decisions qualsevol interferència aliena a la valoració de la prova que es practiqui. També estableix que la imparcialitat implica que tot jutge i jutgessa ha de mantenir la mateixa distància respecte a totes les parts del procés, no podent mostrar cap tipus de favoritisme o tracte preferencial que posi en qüestió la seva objectivitat tant en el moment de dirigir el procés com en la presa de decisions.
Aquest document denominat principis d’ètica judicial i publicat de forma expressa pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), preveu un apartat específic titulat ‘Cortesia, diligència i transparència’, apartat en què de forma expressa es pauten com a normes de conducta inspiradores de la pràctica judicial que .
Fent un repàs a totes previsions a què acabem de fer referència i posant les en relació amb la pràctica judicial que s’està seguint a la sala segona del TS, ens és molt difícil, per no dir impossible, afirmar que aquests principis estan sent respectats. Ans al contrari, podem veure cada dia com de forma reiterada i intolerable els mateixos són vulnerats per part del senyor Marchena quan aquest es dirigeix als testimonis amb expressions com, per continuar dirigint-se als lletrats que en exercici de les seves funcions han d’escoltar com aquell que hauria d’ocupar una posició d’àrbitre ja fa temps que clarament s’ha situat en una posició de jugador alineat en un equip concret, es dirigeix als mateixos amb. No només això, sinó que davant les manifestacions d’una defensa de no fer més preguntes al testimoni donada la conducta obstativa del president del Tribunal aquest manifesta d’una forma totalment inadmissible <correcto, mucho mejor>.
Precisament passar de ser àrbitre a jugador implica una clara diferència entre el tracte que el president (àrbitre) dispensa als testimonis en funció de quina de les parts els hagi proposat, diferència de tracte que no només es pot apreciar en la forma de dirigir-se a aquests, sinó en el que els permet respondre i els que no. Tots recordem les llargues testificals de policies i guàrdia civils on un rere l’altre i de forma clarament estudiada abocaven al tribunal un discurs totalment après al tribunal un discurs totalment après que es basava principalment en les percepcions i sensacions que els mateixos deien haver tingut, sense que en aquell moment el tribunal, a diferència del que ha estat fent els últims dies, hagués intervingut per tallar aquestes testificals amb el mateix criteri que ara està aplicant als testimonis votants de l’1-O proposats per les defenses.
Simplement intolerable, esperant que totes aquestes conductes inapropiades tinguin els seus efectes quan es traspassi el procediment a instàncies europees.