Torna-li la trompa al xic
La setmana passada, al judici del procés, es va practicar la declaració de l’agent de la Guàrdia Civil amb núm. d’identificació S17971T. Es tracta d’un agent que, com d’altres, ha estat proposat com a testimoni per part de la fiscalia amb l’objectiu d’acreditar un suposat estat de violència al carrer que donés suport o credibilitat a les tesis que afirmen que durant aquells dies de setembre i octubre de 2017 es van cometre delictes de rebel·lió, sedició i desobediència.
L’agent declarant va realitzar el reportatge fotogràfic dels objectes intervinguts (9 milions de paperetes de votació i els corresponents sobres) durant el registre de tres naus industrials a Bigues i Riells, el 20 de setembre de 2017, havent detingut prèviament al propietari, senyor Pau Furriol, per iniciativa pròpia de la Guàrdia Civil que, en principi, només tenia una ordre de Fiscalia per a practicar el registre i incautació de material relacionat amb el referèndum d’autodeterminació de l’ú d’octubre.
Segons que va declarar l’Agent, quan aquest va arribar a la nau número 18, on hi havia la totalitat dels objectes intervinguts, no hi havia ningú a l’exterior de la nau, però durant el matí s’hi van arribar a congregar quasi 200 persones, al voltant de l’accés a la nau.
De les que l’agent va deixar anar en la seva declaració en destaco algunes. Quan l’advocat Jordi Pina li va preguntar si el Lletrat de l’Administració de Justícia (LAJ) present durant el registre va manifestar als agents actuants que tenia por, l’agent va contestar que sí que tenia por perquè el LAJ va demanar quelcom per tapar-se la cara per evitar ser reconegut a la sortida de la nau (noteu que l’Agent afirma que la LAJ tenia por de la gent concentrada a fora pel fet que volia restar en l’anonimat; però la pregunta er si el LAJ va manifestar als agents de la Guàrdia Civil que tenia por).
Que quinze agents de la Guàrdia Civil van formar un passadís per evitar que les quasi 200 persones els impedissin sortir amb els objectes intervinguts, la qual cosa van aconseguir sense més incidents que un retrovisor trencat, sense adonar-se que implícitament, estava donant a entendre que la concentració era pacífica perquè, com el lector comprendrà, 15 agents són tot insuficients per contenir, sense fer ús de cap tipus de defensa o arma, 200 persones violentes.
Va veure un home de 65 o 70 anys d’edat amb una cara d’odi molt gran. Va relatar que hi va haver amenaces de mort. , diu que va sentir des del cotxe. Resulta sorprenent que aquestes amenaces tan greus no quedessin reflectides en l’atestat que el seu superior va elaborar hores després, havent escoltat a tots els agents actuants, també a ell.
Però la més grossa és aquesta: .
La comparació amb el conflicte basc és del tot inacceptable perquè, com tothom sap (aquí i a la<conchinchina> ), el procés català d’independència s’ha caracteritzat bàsicament pel pacifisme, el civisme i el respecte al que pensa diferent i així queda palès en l’opinió pública internacional. El primer atemptat mortal d’ETA fou l’assassinat de l’inspector de la brigada político-social i, per cert, torturador i col·laborador de la GESTAPO Melitón Manzanas l’any 68. Pel que se sap, dos membres d’ETA van dispar-li set bales a boca de canó quan entrava a casa seva on l’esperaven la seva esposa i la seva filla.
L’obstinació de la Fiscalia en mantenir l’acusació per rebel·lió i sedició basant-se en el testimoni d’aquests agents actuants que declaren fets incongruents amb els que es van viure en aquelles jornades, per sort, alguns enregistrats en nombrosos vídeos, de ben segur ens brindarà altres moments esperpèntics com aquest.
El mal ja està fet i nombrosos mitjans espanyols han recollit aquesta comparació sense posar-la en dubte. En cas de condemna per sedició, serà interessant llegir la motivació de la sentència, tenint en compte que, a França, es van produir fets molt més greus amb el moviment de les armilles grogues i allà no s’ha passat dels desordres públics.